El Municipi

Casa de la Vil·la
Ajuntament. Neoclàssic, de 1896.
 
 
 
 
 
La seu en què es reunien les autoritats locals per prendre les desicions que afectaven al poble ha variat al llarg del temps. Així, tenim que durant el príode musulmà les deliberacions dels assumptes comunitaris es prenien a les portes de la mesquita o en el pati enjardinat que hi havia darrere; és a dir, a les portes de l'actual església del Naixement del Senyor o bé en els solars que ocupen les cases de darrere. Osiga, en aquells temps no hi havia un edifici que fera tal funció. De fet trobem una referència de 1663 que parla d'un morerar de tres fanecades d'extensió on el consell dels vells, amb l'alamí, etc., tots els divendres, probablement en finalitzar l'oració del migdia, es reuniria per adoptar les mesures adequades a l'administració de la població (Sanchis, 1995).
 
Després de l'expulsió dels moriscos sí que hi ha un lloc concret. El lloc de reunió de les autoritats es trobava a la mateixa Casa de la Senyoría (C/ Major, 2 i 4). Allí es duien a terme les reunions mitjançant crides a Consell General segons establia la Carta pobla de 1626 al capítol XXVI: << Los quals consells y ajusts generals se ayen de tenir en la Casa de la Senyoría >>.
 
Més endavant, ja al segle XVIII, es reunien a la mateixa casa de qui fóra l'alcalde (ARV, Protocols notarials de Ventura Cantó, 5.168): 1727 << Y haviendose juntado en continente en forma de ayuntamiento Josep Aparici, alcalde ordinario, Ignacio Aparisi, regidor primero, Francisco Gomis, regidor segundo, y Antonio Castaño, alcalde de huerta, que son todos los que componen el pleno Ayuntamiento de este dicho lugar, en la casa de dicho alcalde ordinario... >>. Que a primers del segle XIX i amb l'abolició dels senyorius continuava d'igual manera.
 
Com veiem, encara no exisitia un edifici municipal com Ajuntament, de manera que la corporació es reunía en la mateixa casa de l'alcalde de torn, segons trobem documentat a les actes més antigues del Ple de l'Ajuntament (1848: << En la casa del señor Alcalde por no haverla de Ayuntamiento >>), i fins i tot recorde haver vist alguna referència a reunir-se a casa del secretari.
 
Per tot això és que a la segona meitat del segle XIX trobem interés per tindre un lloc propi per a poder realitzar tots els actes pertinents i que van units a la pròpia existència d'una corporació municipal. De manera que en les actes del Ple que se celebrà en 1862, el 15 de febrer, s'acordà l'adquisició d'un local com a ajuntament i que es tractara del més prompte possible. De moment però, en 1 de març del mateix any, s'acordà l'arrendament a Antoni Sanchis d'una habitació per a local d'ajuntament. I també en 1863, el 2 de febrer, s'acordà l'arrendament d'un local de Francesc Torres, per estar més cèntric a la població. Al remat, en 1871, s'acordà l'edificació d'una casa ajuntament. Però sembla que les coses anaven molt lentament, perquè en 1880 encara es parlava de la reparació d'una sala Capitular que abans havia servit de carnisseria municipal.
 
Finalment, en 1895, el dia 25 de març, el Ple de l'ajuntament va adquirir un solar del senyor Isidro Sanz i Emili Morales Gozalbo, així com la casa d'Eusebi Calatayud Cardona i unes terres d'un tal Morales contigües a aquella, amb la finalitat d'edificar l'ajuntament, ja que era el punt convenient per a l'obra què es tractava. De manera que en 1896, el 30 de novembre s'inaugurà la casa de l'anjuntament sent alcalde el senyor Josep Doménech Marco. Les obres s'havien iniciat el 7 de gener del mateix any, i quan es va inaugurar encara no estava l'obra completament acabada. Les obres foren executades per Agustí Peiró Lladró, obrer, i Salvador Martí Vidal, fuster.
 
La façana principal de l'ajuntament dóna al carrer Jaume I, però l'edifici fa cantó amb la Plaça del mateix nom. En la part de planta baixa que recau a la plaça hi ha l'oficina local de Correus.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30